Entre els anys 60 i 80, Catalunya va experimentar un significatiu creixement industrial i d’infraestructures, especialment a la regió metropolitana, on es van construir moltes naus industrials amb cobertes de fibrociment reforçades amb amiant. Tot i ser un material econòmic i fàcil de col·locar, l’amiant és altament perillós per a la salut humana. Aquesta situació va portar a la seva prohibició el 2002, però el dany ja estava fet.

Actualment, la Generalitat té censades 122.460 cobertes de fibrociment, equivalents a 40 quilòmetres quadrats o uns 27.000 camps de futbol, sense comptar altres infraestructures com dipòsits i canonades. Substituir aquestes cobertes suposarà retirar 142 milions de metres quadrats d’uralita, amb un cost estimat de 14.000 milions d’euros, una tasca que s’haurà de completar abans del 2032 segons directives europees.

La Generalitat va proposar l’Avantprojecte de Llei de gestió i retirada de l’amiant, però aquesta iniciativa presenta nombroses mancances, segons la patronal Cecot. El projecte necessita estímuls econòmics per al sector empresarial, pressupostos adequats, terminis realistes, suficients recursos humans i empreses especialitzades. Sense aquests elements, la retirada de l’amiant serà inviable.

Un altre problema és la gestió dels residus d’amiant, que requereixen abocadors especialitzats. A Catalunya, només existeix una planta a Castellolí, insuficient per a la demanda prevista. Caldran més plantes, que encara no estan planificades ni construïdes, la qual cosa afegeix complexitat al projecte.

Aquesta situació ofereix una oportunitat per modernitzar el parc industrial català, antic i desfasat. Una possible solució és substituir les cobertes d’uralita per cobertes fotovoltaiques, promovent l’autoconsum energètic i reduint les emissions de CO₂. Aquesta estratègia podria atraure indústria del segle XXI, millorant la salut col·lectiva i integrant millor els espais urbans amb els industrials. En lloc d’una simple llei, es proposa un Pacte Nacional de regeneració dels espais industrials.